Primera part del meu reportatge sobre els fanzines presents aquest any al saló del còmic de Barcelona. L'audio es una porqueria, però espero que, mes o menys, agradi a la gent que li interessa el tema... si algún productor de tv, radio o cabaret està interessat en els meus serveis, que no dubti a possar-se en contacte amb mi, inexplicablement estic a l'atur en aquests moments, amics...
L'esperada segona part del video "Català per a Madrilenyes", que fa tres mesos va tenir un gran èxit de visites a youtube "spain", amb centenars de comentaris de tot tipus, alguns d'ells bastant indigestos, tot sigui dit, sobretot quan a la gent de "youtube" se li va acudir posar el vídeo a la secció de recomenats, cosa que va fer que moltíssima més gent el veiés. Igual que en l'anterior ocasió, per si algú no pesca la broma, més que donar unes classes erudites, el que volíem fer la Paula i jo al gravar el vídeo, es, simplement, riure una estoneta, i si el resultat quedava graciós, penjar-lo per alegrar els cors de la resta de la humanitat. O alguna cosa així... sic...
Primer capítol de les classes de català, i diem per a madrilenyes perquè en aquesta ocasió comptem amb l'encisadora presència de la senyoreta Paula, que ha vingut expressament des de Madrid per prendre aquestes lliçons de la mà del prestigiós professor Jaumes.
Als que us queixeu de la frase dels 16 jutges, si us plau, no em doneu mes la llauna, jo me la sabia així, hi ha moltes varietats de la mateixa frase, algunes mes senzilles, altres mes complicades i llargues... aquest vídeo el varem fer per riure una estoneta, totalment improvisat, i no esperàvem que "Youtube" ens el destaqués. D'haver-ho sabut potser ens ho hauríem treballat una mica mes. No pretenem donar classes de català de debò, la Paula volia fer un vídeo amb mi, i com que s'ho passa molt bé aprenent cosetes en català, vam pensar gravar-nos fent això. Així que no espereu que jo sigui Pompeu Fabra o el professor Higgins de My fair lady. Pesats!
Per cert, per llegir el CAOS en que s'han convertit (molts d'ells, sinó la majoria, bastant intolerants i fatxes) els comentaris d'aquest vídeo, us suggereixo que aneu a l'arrel del vídeo, a Youtube, i feu clic al número al costat de la paraula "Comentarios"... alguns son tot un poema...
The making off Goin' Home... demà escriuré sobre el tema, que ara estic planxat.
Primera i molt solemne secció de poesia en català, (amb subtítols en spanish) dintre del Xou dels XUSCOS, el meu grup musical i també diguem-ne "pallasso", que podeu seguir en aquest bloc (quan actuem en català) o al nostre bloc germà en castellà. Amb dos poemes de Jaumesclub, es a dir, meus, que ja coneixeu si sou habituals d'aquesta pàgina, (hi haurà algú "habitual" d'aquesta pàgina? fa mesos que ningú deixa caure un comentari) perquè em sembla que els havia penjat per aquí, almenys un d'ells si:
"Penjat per tu", i "Tempesta emocional".
Dues obres magnes, plenes de sentiments a flor de pell, que son presentades i recitades amb emoció continguda, pels dos germans XUSCOS, en Raimond, i en Jaume, (jo mateix).
Arriba per fi, amb una mica de retard, perquè no soc precisament un geni del muntatge, l'esperat reportatge coproducció Jaumesclub-The Crypts, que tanca la trilogia dels filmets d'aquest any a Badalona. Espero que tot aquest xou hagi interessat ni que sigui mínimament a algú. M'ho he passat molt bé aquests dies de ratxa de festivals de cinema: Primer Sitges, (on encara no se m'havia acudit fer reportatges), després Molins de Rei, Manresa i finalment el Filmets a la meva ciutat. Esperant que ho vegi algú que vulgui treure'm de l'atur, (cosa que m'ha anat de perles per fer aquests reportatges, però que comença a ser urgent de sol·lucionar) envio una abraçada ben fervent a qualsevol persona amb la santa paciència d'aguantar-me...
Foto final amb el president del jurat, els Crypts, els Chaparras i el Wilson entre altres que ara no us sabría dir...
James J. Wilson & Dani Moreno llueixen els seus premis.
David Villoria, un amic seu que servia copes, i Mr. Jau.
Mr. Antonio i Mr. Raimond de "The Xuscos".
Mr. Wilson i l'il·lustrísima senyora alcaldessa de Badalona Maite Arqué.
L'il·lustrísima senyora alcaldessa de Badalona Maite Arqué, amb Mr. Jaumes.
Mr. Jaumes amb la molt encantadora senyoreta Carme de Nikodemo.
Primera part del reportatge sobre el Festival internacional de Filmets de Badalona, a càrrec, com no, de Jaumesclub, es a dir, de mi, realitzat amb el suport emocional del grup The Crypts.
Junt amb la nit de Chaparra Entertainment i la segona part d'aquest reportatge, formen una exòtica mostra del que ha estat el festival d'aquest any, segons la meva humil òptica de miop.
En aquesta primera part hi podem veure:
Divendres, 16 de Novembre: Inauguració del Filmets amb entrevista a Humphrey, membre del jurat.
Dimecres, 21 de Novembre: 1ª convenció catalana de festivals de gènere a l'espai dels Genis, (Rambla de Badalona).
I finalment, Dijous 22 de Novembre: Secció oficial 11, VII premi "Night of the crypts"
M'he esforçat perquè fos més amè que l'anterior dels Chaparra, que tot i que a mi em va agradar, hi ha hagut qui m'ha dit que se'ls ha fet un xic llarg i plom. Em sembla que aquest té mes ritme, espero algun comentari, per variar! (De vegades em pregunto si realment algú entra en aquest bloc algun cop...)
Nou reportatge de Jaumesclub, o sigui, meu, dins el Filmets 2007 de Badalona. De seguida penjaré els dos reportatges principals de l'inauguració, la cloenda i els premis dels Crypts. Això que ara us presento va passar entre mig de tot plegat, es tracta de la tercera nit "Master of The Crypts", organitzat per l'organització "The Crypts", uns amics que fan un petit festival de cinema de terror a Sant Adrià i diverses activitats d'aquest estil a Badalona. L'acte en qüestió es va fer a la rambla de Badalona, concretament, als "Genis", un local molt curiós mig pub musical mig associació cultural.
Aquests reportatges els faig perquè m'ho passo bé i perquè els Crypts els pengin al seu web, i així aconseguir el meu diabòlic objectiu, que em convidin a inauguracions i clausures de festivals de cinema, on sempre puc gorrejar patates i cava gratis... i això només es el principi, després d'això... penso apoderar-me dels recursos naturals del planeta... i la humanitat aviat estarà als meus peus... aish, crec que he perdut un xic el fil...
Aquesta nit "Master of the Crypts" va ser un homenatge (en vida) als nois de "Chaparra Entertainment", creadors de "Martian's go Home", "Amazing Unmasked" i "Attack of the Mutant Dick from outer Space!"...
Inclou tràilers de les seves pel·lícules, mini entrevistes amb ells, fragments d'un concert del seu grup musical "Motorzombis", i intervencions de Toni Benages i el prestigiós director de cinema, futur salvador del cinema del país, James J Wilson. Al col·locar tantes coses, incloent trailers dels Chaparra sencers i un parell de cançons dels Motorzombis, ha quedat un vídeo de 10 minuts, espero que no us adormiu...
Mr. Jau & Mr. James J. Wilson
Miss Marga, & The Xuscos.
Miss Marga & Mr. Rai
Miss Marga & "Mista" David.
Miss Marga, Mr. Wilson & Mr. Raimond.
Mr. Toni Benages amb Humphrey de fons.
El gobernador de la nau dels Genis.
Tothom amb les ulleres 3-D intentant (infructuosament) veure el pene mutante saltar de la pantalla. Foto cortesía del bloc dels Genis.
La foto final.Nou reportatge per a "The Crypts", en aquesta ocasió ressenyant l'inauguració del novè festival de cinema negre de Manresa. Amb entrevistes al seu sot-director i altres personalitats destacades com ara el polifacètic Pedro Calleja, que anava acompanyat de l'encantadora senyoreta Cristina del bloc "Historias de Lupita". Inclou el trailer de la nova peli de'n Clooney: Michael Clayton. No estava malament la peli, dintre del gènere de thriller modern hollywoodiense, es de les mes distretes que he vist mai, i es que en Clooney es un paio amb molt de carisma actoral.
Les fotos:
Jaumesclub & Pedro Calleja
Mr. Jau & Miss Cristina.
Mr. Jau i una amiga de Manresa.
Mr. Toni amb la mateixa amiga.
Mr. David &... un moment que no me'n recordo ara. Ja ho posaré.
Mr. no recordo i Mr. Busquets.Divendres passat, dia 9 de Novembre es va celebrar a Molins de Rei el XXVI festival de cinema de terror d’aquella localitat, i el meu col·lega Toni Benages em va convidar a assistir-hi, concretament al passi i entrega de premis del festival de curt-metratges de “terror i gore” d’aquest any. (El festival de cinema oferia altres coses interessants Dissabte i Diumenge, però malauradament no hi vaig poder assistir). I se’m va acudir la idea de fer un reportatge sobre el tema, cosa que a en Toni li va semblar estupenda per penjar al seu interessant bloc de “The Crypts”, sobre cinema de terror i altres mandangues. I com no podia ser d’altra manera, també us el penjo aquí per si de cas us agraden aquestes cosetes. He hagut de fer autèntics malabarismes per aconseguir un resultat potable, ja que tot està gravat amb una camera de fotos digital, i algun trosset, amb un telèfon mòbil. Es trist no tenir mitjans tècnics, amics, però tot s’arreglarà! (o això espero!)...
En aquest colpidor document gràfic podeu veure els premiats del festival, i també els premiats del concurs de micro-relats que va organitzar el fanzine "Miasma", sobre relats de terror i fantasia.Una altra dada curiosa es que vaig conèixer també (sense intimar gaire estona, la veritat sigui dita) la reconeguda periodista i crítica de cinema de Fotogramas i Guía del Ocio, Desiré De Fez, escriptora d’aquest llibre:
http://www.miradas.net/2007/n65/libros/cineterror_desiree.html
Molt maca i simpàtica. En fi, no m’enrotllo mes, que gaudiu (o patiu) del cutre-reportatge!:
Us aviso que l'article d'avui es una anada d'olla important, he començat a escriure'l sense saber on volia anar a parar, i m'he anat engrescant fins que m'ha sortit una crònica musical que no me l'esperava ni jo mateix... en fi, aquí va:
Aquest matí he anat al supermercat a comprar-me unes patates i uns refrescos per fer una mica de vermut abans de dinar, i m’ha sorprès, no se si gratament o no, que al fil musical hi sonava “Nada cambiará mi amor por ti”... versió en castellà de “Nothing’s gonna change my love for you”, que va popularitzar l’any 1986 el jove hawaià, de descendència portuguesa, Glenn Medeiros, un cantant entranyable de somriure lluminós i físic Apol·lini.
Foto de Glenn Medeiros en el seu moment de glòria, extreta d'aquest web:
http://music.yahoo.com/ar-257309-downloads--Glenn-Medeiros
Aquesta versió castellana, em sembla que va venir després del gran èxit de la cançó a Espanya, i ha estat posteriorment versionada (o re-cantada, perquè tampoc els canvis son espectaculars) pel mític David Bisbal, alies “El Bisbi”, entre d’altres com un tal Sergio Dennis. Personalment també recordo una versió (també en castellà) mes divertida i canyera de la gran Mürfila en un concert que vaig veure d’ella, fent un duet amb en David del grup “Los Fulanitos de tal”.
La versió original:
http://www.youtube.com/watch?v=MLxTEV5vpyg
http://www.youtube.com/watch?v=X_ufRbx4-us
http://www.youtube.com/watch?v=NCoSUmPX3DU
http://es.youtube.com/watch?v=TkHiWnZt8qs
Foto de Pat Morita agafada "prestada" d'aquest bloc:
http://my.opera.com/thinkseaweed/blog/show.dml/672413
Certament entranyable, amb aquella coral de nens per tocar la fibra sensible al personal. Però la causa s’ho mereixia, i tota ajuda es bona en moments de crisi.
En Gerry i la Carole es van casar, (més tard es separarien però seguirien col·laborant professionalment) es van jurar amor etern (quines coses de fer!...) i ves per on, el seu tàndem va funcionar com una poció màgica i a partir d’aquell moment tots dos van poder dedicar-se a viure de la música. I diuen que els contes de fades no existeixen a la vida real!...
Quan parlem de Gerry Goffin, no estem parlant de qualsevol autor musical. Aquest home ha escrit mega-hits com “Will you love me tomorrow?” que van popularitzar “The Shirelles”, “Take good care of my baby”, cantada per Bobby Vee, “The Loco-motion” que va cantar Little Eva, i als anys 80 la Killye Minogue, o la mítica (You make me feel like a) Natural Woman, que va cantar Carole King, Aretha Franklyn, (la versió mes popular i segurament millor de totes), i més recentment la cursi de la Celine Dion, entre d’altres dives.
Aquest poema el vaig fer fa molts anys, a l'institut, per un concurs de poesia. No entenc perquè, els professors, que diguem que eren el "jurat", em van dir que els havia agradat molt, però van donar el premi a una pijilla "sosainas" que parlava d'una font i l'aigua que rajava.
-Si haguéssim convocat un premi de poesia paròdica -o alguna cosa així van dir- hauries guanyat.
Què diantre té de paròdic aquest poema que està fet amb tota serietat fent servir els meus sentiments més profunds?...
Per coses com aquesta, tota la meva etapa escolar va ser un gran trauma...
Alegre s’aixeca el pagès
Ja la llar de foc ha encès
I es prepara esmorzar a taula.
A fe que sempre va bé.
Si l’esmorzar té alegria
Alegre serà tot el dia.
Hola, gallines!
Com va, conills?
Com esteu, garrins?
I de seguida
Us el poseu ben endins.
Ja es doncs hora de llaurar,
Les cols s’han de cuidar.
Amb il·lusió i alegria
Visc a la meva masia.
Perquè s’han apagat les estrelles?
Perquè el mar s’ha assecat?
Perquè la lluna es trenca?
Perquè m’has deixat?...
Que sàpigues que es culpa teva,
Que porti una corda al coll,
Que m’irrita la ganyola
I em durà cap a la mort...
Semblo una llangonissa,
Penjat d’aquest pont tant alt.
I mentre la corda apreta,
Noto que he d’anar de ventre.
Jo soc la llangonissa humana,
Jo soc l’embotit del cor trencat.
Soc l’escòria del planeta,
Soc un home enamorat.
Poema: (c) 2007 By Jaumesclub.
Aquest es el segon vídeo que envio pel càsting que organitza "Cardona produccions", el primer va ser massa improvisat, i aquest, sense ser tampoc "Ciutadà Kane", com a mínim m'ha fet treballar una miqueta editant les diverses escenes de que consta. S'hi presenta moltíssima gent, i molts d'ells son actors amb estudis i tal, així que les probabilitats d'èxit son escasses, però ei, com a mínim jo ho he intentat, hehehe...
Si us agrada deixeu un comentari per fer-m'ho saber! I si us sembla horrible, doncs... també! Què carai!... apa, una abraçada!
Vibrant, sentida, i una mica patètica interpretació del monòleg proposat per "Cardona produccions", la productora de la mítica Fina Cardona, sobre les ienes i els seus riures i la seva poca vida sexual. Un drama. Estic preparant-ne un altre una miqueta mes treballat, (tampoc no molt més eh! no fos cas que m'herniés!)... la cosa en realitat es un concurs patrocinat per "Estrella Damm", i el casting en si es per una empresa que realment no existeix com a tal, sinó que forma part de la ficció de la sèrie "Porca misèria", que segons tinc entès, o he sentit rumors, acaba ja per sempre aquesta temporada... així que com no pensin gravar després de debò la telesèrie "La mama no m'estima", cosa que seria bastant divertida, no sé pas on actuarà el guanyador del concurs. Bé, el que deia, que això ho patrocina "Estrella Damm", i per això porto l'ampolla a la mà, (es una ampolla metàl·lica del fòrum de les cultures que guardava perquè es maca), i ara no recordo quin era el premi, o si hi havia algun premi. La cosa està difícil perquè s'hi han presentat centenars de vídeos, alguns divertits, i molts altres no tant. També hi ha gent a qui se li nota que segurament té estudis teatrals i tal, tot i que no sempre haver estudiat una cosa vol dir que se sàpiga fer bé, sinó el mon estaria ple d'Einsteins.
En tot cas, si hi ha sort i ho passen per la tele, ja riurem una estona.
Tot i que la qualitat d'imatge es paupèrrima, aquí teniu les mítiques "BROMES DE LA GRANJA"... un mite en el món de la televisió, que va ser emes en un dels programes de "La Granja Cultural" de Canal 51, aleshores televisió de Badalona, aquell llunyà any 1992.
Us asseguro que els presentadors Jaume i Roger, (aleshores gairebé uns tendres infants de 19 anys) no prenien drogues, son així de debò.
Els dibuixos semi-animats son del no menys mític Jaumes, (o sigui, jo mateix, el mateix Jaume que presenta). No es meravellós?
Segon dels informatius culturals de "La Granja Cultural", programa de Canal 51, la primera època de televisió de Badalona, durant el recordat any 1992, si no m'equivoco molt. En aquesta ocasió, Marc Flores, l'àgil presentador, fa una visita a la secció de llibres del programa per presentar-nos, de la mà de'n Paco (Francesc Oliveras), el poeta Pere Romancell, interpretat per mi mateix, utilitzant el mètode Stanislavsky.
Pere Cuartus, (Roger Banús) donarà finalment el seu contrapunt a la secció d'economia.
Quins moments, amics!
Informatiu cultural extret del sisè programa de "La granja cultural", emes per televisió de Badalona fa gairebé 15 anys. O sense gairebé. El presentador es en Marc Flores, amb la col·laboració de l'expert Roger Banús com a "Pere Cuartus", (també com a amo del manicomi), i el conegut boletaire Carles Vilaburgès. El que cau i entrevista als boixos es en Jaume , o sigui jo mateix. Quina tofa de cabell que tenia! I els boixos son en Sergi Casas, en Francesc Oliveras i en Carles Vilaburgès again. Va ser un programa realment únic a la tv, que ja no seria possible en els mateixos termes avui dia. Teníem la llibertat que donava que la TV Badalona d'aleshores no la controlava l'ajuntament, i podíem ser tant gamberros com ens donés la gana. Quins temps aquells... Hi haurà algun dia "La granja cultural 2" en algun lloc o altre???
Potser aquest altre anunci, emès ara fa poquet (tot i que l'emissió no va durar més d'una setmana), va tenir un xic mes de repercussió, es de la nova revista (de quiosc) "Lonely planet magazine", dels mateixos que editen tantes i tant bones guies de viatges. En aquesta ocasió faig el paper d'un canguret bebè. Vaig haver de passar mesos estudiant el comportament d'aquests animalons, contemplant milers de documentals sobre el tema, per arribar finalment a composar la meva, perquè no dir-ho, gran interpretació...
Ehem, bromes apart, el dia del rodatge va caure just el 31 de Juliol, el meu aniversari, i em va xafar un xic la festa, a més a més em van quedar els genolls baldats dos dies de la mala posició en que em vaig haver de posar, davant d'una pantalla de "croma" verda... a la noia ni la vaig tocar, ja que es el que tothom pregunta, de fet quan jo arribava ella marxava.
De tota manera, aquest anunci va ser divertit de fer i mes fàcil que els dos anuncis anteriors, tot i que el director es posava un xic "borde" per dir les coses, però en el fons era un tros de pà. Aquest anunci va ser gravat en cinema, no en vídeo com els de "Mediamarkt" que eren en video digital.
A l'acabar vaig tenir una molt interessant xerrada amb un tècnic sobre tot aquest mundillu, i vaig confirmar el que ja em temia, tot està podrit, amics.
Encara no l'havia penjat aquí, potser una mica per vergonya aliena, no ho sé.
Fa cosa d'un anyet i poc que em va donar per apuntar-me a una agència d'actors i models (jo estic a la categoria "top model internacional" i des d'aleshores he sortit en tres anuncis de televisió, amb bastant de protagonisme, no simplement figurant. No està malament del tot.
Aquest va ser el segon anunci que vaig fer, el primer també va ser per Mediamarkt, i bàsicament era jo entrant en pilotes en un pub on uns hooligans miraven un partit de futbol, i ballava una miqueta i li prenia la bufanda a un. Després deien "aire acondicionado tal i tal"... però no tinc còpia d'aquell anunci, no vaig ser prou espavilat per gravar-lo de la tv, ja que no sabia que ni l'agencia ni ningú facilita còpies en vídeo pels actors...
En fi, aquí teniu l'anunci, (cutre-anunci-tele-promoció) emès dintre del nou "Caiga quien caiga" (si, el del Fuentes...). El paio que corre en pilotes pel supermercat (un mediamarkt de Mahadaonda, Madrid), soc jo, en Jaumes. Va ser colpidora l'experiència, però aquest era el segon cop que ho feia, tot i que de fet em va resultar mes difícil en aquesta ocasió, potser per l'equip amb qui rodava, no tant simpàtics com a Barna. Però en fi, aquí queda la tonteria per a la posteritat... al cap i a la fi, no tothom pot dir que ha corregut en boles per un super.
No hi ha res tant emocionant
Com l’amistat amb un capsigrany.
Aquí estic perquè he arribat
No vull ser un caragirat.
Que no ens embargui el sentiment
Fora música depriment
Ballem junts una llarga conga
Des d’Andorra fins a Covadonga.
Ara mou la cama esquerra
Ara posa les mans a terra
Fes un saltirol enrera
I pujat bé la cremallera.
Es la dansa ritual
Que ballen els homes com cal
I si a l’estiu tota cuca viu
Feu-me lloc, que vull fer un niu.
Mr. Jau.
Güen ai siyu ai fil
aim livin a drim
ai suim in yur ais
ai clin ol mai lais
so güai güon yucom
tuda pleisz ai bilón
mai jart fils estróng
so plis com alón
ders a lot of si
an mountains tu si
an chick-ens araun
an caus in mai taun
Goin jom mai lof, goin jom
Goin jom tu si mai mammi
Goin jom mai lof, goin jom
Crosing de estorm
Aim goin jom
Goin jom mai lof, goin jom
Goin jom agueeeein güit mai paaaarents
Goin jom mail of goin jom
Acrós de estorm
Aim goin jom.
(solo)
mai lof aif arraif
Ai wishhh yu wer jir
aim taird an nit a bath
ai noc on mai dads dórrr
plis jol daun dis gan
Mom ai am yur son
ai wonstei forlón
ai promis, donshoooot
bang bang in mai irs
mai dad cols da poliç
ai am aut of tirs
virgin of pilarica jelp mi plis
Goin jom mai lof, goin jom
goin jom ais keip from mai mammi
Goin jom mai lof, goin jom
An mai granpá, güers achotgón.
Rannin agüei from jom, rannin agüei
Rannin bac tu iour suit arms, dir
Rannin agüei mail of rannin agüei
trúh fils an pleins
Rannin agüei…
Goin jom mai lof, goin jom
Goin jom tu si mai mammi
Goin jom mai lof, goin jom
Crosing de estorm
Aim goin jom
Goin jom mai lof, goin jom
Goin jom agueeeein güit mai paaaarents
Goin jom mail of goin jom
Acrós de estorm
Aim goin jom.
Després dels Pelushows i el vídeo de l’Escoria, tenim una nova mega estrena mundial... Spidermanco presenta: "Goin' home", cançó escrita pels germans Jaume i Raimond García-Barzanallana Fibla, que de moment es fan dir "The Xuscos". Una meravella musical on les hi hagi, en anglès de Cambridge. Hem inclòs els subtítols perquè la podeu cantar (i entendre, perquè en Raimonet no havia dit una paraula en anglès en tota la vida). Petonets castos, amics meus!!!
Català:
Vídeo del mític grup maleït dels anys 90, "L'escòria Underground on the rocks", interpretant la seva cançó insignia, "L'arbre". No es coneix l'existència de cap altre videoclip d'aquest enigmàtic grup de músics revolucionaris, renovadors de l'escena musical del seu moment. Jo era el de les maraques, però el pressupost era minso i vaig fer servir un pot amb claus pel videoclip.
Castellano:
Videoclip del mítico grupo maldito de los años 90, "L'escòria Underground on the rocks", (se podría traducir como "la escória marginal con hielo") interpretando su canción insignia, "L'arbre". No se conoce la existencia de ningún otro videoclip de este enigmático grupo de músicos revolucionarios, renovadores de la escena musical de su momento. Yo era el de las maracas, pero como no alcanzaba el presupuesto, usé un bote con clavos.
English:
Rare clip of the strange catalan group ""L'escòria (wich means scum) Underground on the rocks". This is the only clip as far as we know. I was the one with the sunglasses that claps his hands.
Continuant amb la línia video artistíca (o video artrítica) via youtube de l'anterior dia, us ofereixo avui en exclusiva mundial, el primer capítol d'aquest nou i emocionant culebrot de "titelles" en català, (que ja té mèrit tal com està la cosa) escrit, interpretat i dirigit per Jaume G-B Fibla, (o sigui, jo mateix, també mundialment conegut com a Jaumesclub), amb l'ajut del seu repertori de ninots de felpa amb els quals juga quan ningú el veu. Bé, ningú el veia fins que ha fet aquest video. Madurarà algun dia el nostre estimat Jaume? (o sigui, si, un altre cop, jo mateix)...
Ja era hora! per fí estic a la última. He possat el meu primer video filmat per mi al youtube. Ja sé que no es gaire emocionant, però es el primer, què volieu? Una peli d'explosións? Aneu a veure Transformers, garrulus!!! (que a mi m'ha agradat força, hehehe)...
Avui fa una setmana que ja no soc quiosquer. Gairebé durant cinc anys, ser quiosquer era la meva realitat, el meu pa de cada dia, la rutina habitual.
Ara soc un parat més. Mai havia estat apuntat a l’atur amb dret a cobrar, es una experiència interessant. No tinc por del futur, en el sentit que sé que no em serà difícil trobar una altra feina per anar tirant, però la meva idea anava una mica més enllà, m’agradaria treballar per mi mateix, si pot ser, diguem-ho així, “creativament”. Una idea era fer samarretes i coses per l’estil, amb els meus dissenys, els meus personatges de còmic, vull dir. He fet alguna prova i sembla que tindrien la seva gràcia, i segurament es vendrien. Hi ha varies botigues que m’ofereixen exposar-les... altres idees segueixen aquesta línia una mica il·lusòria potser per part meva, com ara publicar un llibret de contes i coses per l’estil. Evidentment, son coses massa arriscades com per quedar-se de braços creuats esperant que funcionin per si soles, he de posar-m’hi seriosament i començar a treballar-hi, sense deixar per això de treballar en una de les que he anomenat abans “feines per anar tirant”...
Fa temps que fantasiejo amb l’idea d’anar una temporada a viure a l’estranger. Segurament a Londres... i si no ho faig ara que puc, no ho faré mai. Un ja té una edat i si pensés amb el cap, probablement el millor seria no mourem de caseta. Però com que es una espineta que fa molt de temps que em vull treure, segurament ho provaré.
Dubtes, dubtes, sentiments encreuats... el cap em bull com l’olla de la bruixa avorrida... i no acabo de veure un camí de rajoletes grogues que em porti cap al màgic regne d’OZ...
Foto: Jaumesclub al quiosc, quan encara es podia vendre tabac.
