EL PERIÒDICO i LA MORT DE MICHAEL JACKSON.

Com ja sabreu si no sou marciàns o no viviu en un monestir aillats del món, s'ha mort en Michael Jackson, un dels símbols icona dels anys vuitanta i, com a tal, dels anys d'infantesa de la meva generació, juntament amb l'Indiana Jones, els Goonies, E.T., el Naranjito, els Gremlins, els barrufets, Darth Vader, Dartacan, Willy Fogg, Parchís, Enrique y Ana, i tants altres. Un mite amb seriosos problemes de tota mena, que no va saber portar amb gaire seny la immensa fama i fortuna que va guanyar, i bla bla bla... no direm ara res que no s'hagi escrit abans, però sigui com sigui, es innegable la seva influència en moltes arts, començant per la música, els vídeos, i, com tots sabreu, (o no), els meus còmics, on també hi corre un personatge anomenat "Taikel Chackson" que viu al cementiri amb en Zombi Porc i companyía.



A continuació podeu llegir l'editorial de "El periódico" (de Catalunya) d'avui Diumenge 28 de Juny, i seguidament hi trobareu la carta que els he enviat a la secció de cartes dels lectors, per protestar per algunes qüestions esmentades en aquest editorial, us les remarco amb les lletres en cursiva. No tinc gaires esperances de que sigui publicada, perquè em sembla que m'he passat de l'extensió permesa, per això ho publico al meu blog, i si ho llegeixen tres o quatre amics, ja estic prou content.

EDITORIAL: 'La llegenda de Jackson'
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

Michael Jackson era un astre que disfrutava envoltant-se d’estrelles. El dia del seu adéu, víctima d’una aturada cardíaca provocada segurament per un excés de fàrmacs, només l’acompanyava el seu metge personal. Viure és així de senzill: acabes gairebé nu al llit d’un hospital, siguis immensament ric o immensament pobre. Són moltes les veus que s’alcen ara glorificant el denominat últim rei del pop. Perquè va fer moltes coses en la història de la música. Va vendre més de 700 milions de discos, va conquistar 13 premis Grammy i va deixar per sempre en la memòria col·lectiva aquell Thriller en 100 milions d’aparells de música.
Jackson acaba d’ingressar en l’univers dels grans mites de la història contemporània que han desaparegut abans de temps. El fals mite es converteix en llegenda, com Elvis Presley, John Lennon, Kurt Cobain i, fa molts més anys, James Dean. La commoció per la seva pèrdua ha estat mundial. En qualsevol part del planeta s’hi han instal·lat altars per glorificar la seva ànima. San Jacko, l’última icona de la cultura popular, ha tingut, a més a més, el privilegi de ser el primer mort de l’era Youtube: la notícia va sorgir de la pàgina web TMZ, i els internautes de tot el planeta van retre a la xarxa un fins ara desconegut tribut a l’ídol.
Jackson quedarà en la memòria de tothom. El pas del temps esborrarà el seu fosc passat pedòfil, marcat pels maltractaments del seu progenitor, i rescatarà l’immens valor de la seva música. La llegenda emergirà en el carreró dels herois del pop i, encara que d’aquí pocs dies es reveli en quines condicions va morir, hi haurà qui viurà anys especulant. Jackson ha mort; visca el rei del pop.

LINK AL WEB DEL PERIÒDICO ON HI PODEU LLEGIR L'EDITORIAL.



I ara, aquí teniu la carta que els he escrit jo, una mica mosca, perquè, mira per on, sempre li he tingut afecte a en Michael, i no soc dels que el van tirar per terra quan va passar per mals moments, ni tampoc dels que han rigut amb les bromes fàcils sobre pedofília que s'han fet sobre ell:

L'editorial sobre Michael Jackson...

M’he sorprès, en llegir a l’editorial de Diumenge sobre Michael Jackson, de que féssiu servir la tremendista expressió “el seu fosc passat pedòfil”, enlloc d'una altra més neutra com ara: “les acusacions de pedofília”, assumint per tant, que les bestieses que se li imputaven, i de les quals va ser exculpat, eren certes. La meva opinió, i el que crec com a simpatitzant, es que va ser un parany per treure'n diners, aprofitant-se de les notables i preocupants rareses d’en Michael, però ni vosaltres ni jo podem posar la mà al foc per aquestes opinions, perquè no tenim proves que ho demostrin. El que si sabem, tant vosaltres com jo, es que la justícia el va absoldre, i em sembla que això hauria de ser suficient per evitar que ara l'anomeneu pedòfil.

A més, al mateix editorial, us referiu a Jackson com a “fals mite”... ¿perquè fals mite? a mi em sembla que el seu mite ha estat tant real com el que més, i al mateix nivell, com a mínim, de qualsevol dels altres il·lustres astres de la música que anomenàveu, que tampoc eren precisament, models de perfecció. Imagino que haurà estat un lapsus, però francament, fa lleig que aquesta sigui l'opinió de l'editorial del diari.

No sé si en Mike podrà descansar en pau quan la seva música sona més que mai per tot al planeta, i en un moment en que no deixem de parlar d'ell, però això espero. Per part meva, només puc donar-li les gràcies per tants bons moments que em va regalar durant els anys vuitanta i part dels noranta. Aquell es el Michael que no morirà mai, el Michael que ja fa anys que havia desaparegut, i que va posar banda sonora i moments màgics en molts moments de la meva infantesa.

¡Thank you, Michael! ¡Ara si que deus estar caminant damunt la lluna, prenent un té amb pastes amb l'E.T.!...

Jaume García-Barzanallana i Fibla.