Pelochos a l'atur

Fins aquest dimecres passat, i des de feia 23 mesos, jo treballava per Unitono, una empresa de telemàrqueting que porta el servei d'atenció al client de “Páginas amarillas”, (11888, els famosos “pelochos”) i que té seu a Barcelona i a Madrid. A Barcelona concretament, érem uns 60 treballadors en el servei. Fa quinze dies l'empresa ens va informar de que el client, (Páginas amarillas), cancel·lava la seva plantilla a Barna “tal como estaba previsto”. El nostre contracte era d'obra i servei, es a dir, que el podien cancel·lar quan volguessin, de manera que suposo que es referien a això amb aquesta frase.


Els últims dos o tres dies han aparegut per l'empresa varis representants sindicals de comisions obreres, una mica perduts, la veritat, que ens han dit que Unitono els ha amagat informació, i que com que el servei a Madrid continúa i no se'ns ha ofert la possibilitat d'oferir-nos continuar treballant allà, ens correspondríen 20 dies d'indemnització per any treballat, enlloc dels 8 que finalment ens paguen. En definitiva, creuen que es un “ERE” encobert i ens han aconsellat que signem “no conforme” quan rebem l'indemització, cosa que finalment hem fet la majoría, crec. Unitono assegura que això no és així, ja que el contracte de Barcelona i el de Madrid son diferents, però de moment ningú no ho té gaire clar.


Els motiu que “Páginas amarillas” ha indicat per justificar el tancament del servei a Barcelona, es que el volum de trucades ha baixat. La crisis, ja se sap, la gent no té tants quartos per llençar en trucadetes. Potser sigui cert, però la sensació que tenim els treballadors no és aquesta, hem estat fins a l'últim dia atenent una mitjana de 25 trucades com a mínim per hora, unes 100 o mes cada dia en les meves jornades laborals, (jo només feia quatre horetes al matí), i potser si que hagi baixat el volum de trucades comparat amb el primer any, però també érem molts menys operadors que aleshores i també ha baixat el volum de trucades en espera que es perden. El cas es que nosaltres no paràvem ni per respirar, literalment, ens faltava l'aire entre trucades, era molt habitual estar dient la frase de comiat: “grácias por su llamada, buenos días”, a la nova persona que entrava... sic.

Segur que a Madrid contractaran gent nova, perquè amb la plantilla habitual no podran donar l'abast. El que no sé es què passarà amb el servei en català. Fins ara sempre que vèiem en pantalla que la trucada venia de Catalunya o algú ens ho demanava, oferíem la possibilitat d'atenció en català. Ignoro si a Madrid hi tindran prou operadors que el parlin.


Aquest dimecres ha estat el meu últim dia. Tots els companys esteven tristos i moixos, hi ha hagut llàgrimes i moments d'emoció en acomiadar-nos uns dels altres. He estat gairebé dos anys venint cada matí a fer el pelocho. Tots sabíem que el contracte era d'obra i servei, però ja gairebé ni ens en-recordàvem, la sensació era la de tenir una feina fixe, no ens esperàvem veure'ns a l'atur d'un dia per l'altre.

Personalment, també estic bastant depre, i tinc pors i incerteses, però intento prendrem la situació positivament. Potser és el moment de dedicar-me al que a mi m'agrada; dibuixar nous còmics d'en Superporc, que sempre he pensat que algun dia triomfarà, cantar en el millor grup musical de la història, “The Xuscos”, escriure articles al blog, que el tenia abandonat feia massa temps, i confiar en que els nostres estimats polítics solucionin la crisis, cosa que sens dubte passarà algun dia, esperem que dintre d'aquest segle. Si no és així, per si de cas, ja estic reservant una part del “finiquito” que m'han donat per comprar-me una tenda de campanya. A Plaça Catalunya hi falta gent!... llàstima que m'estic quedant calv i em sembla que fer-me rastes serà tot un repte per el meu perruquer. És clar que sempre puc aprendre a tocar la flauta o a construir cabanes dalt dels arbres. Sempre ha estat un dels meus somnis de la infància, viure com un ewook...

Al final, de tota experiència, bona o dolenta, se'n treu algun profit, diuen...


Bé, m'acomiado de vosaltres, no sense abans recordar que el proper dijous dia 16 de Juny podeu venir a veure el meu grup, els Xuscos, al Bar Pastis de Barcelona, totalment gratis, a les 10 de la nit, i que si algú necessita un dibuixant de còmics de rebaixes, pot comptar amb mi per un mòdic preu.

Una forta abraçada als meus companys pelochos i a tot aquell qui llegeixo això... i fins aviat!